Nadal, fum, fum i més fum

No m’he pogut contenir, mira que no volia, parlar del Nadal en aquestes dates també és com d’allò més típic perquè oi que no ho fem al Març o al Juliol, noooo, només ens en recordem del Nadal quan és al Nadal. Mira que és la mateixa data tots els anys, perquè sempre ens arriba com de cop i dius ostres si ja és Nadal!!!
Com a mediadora familiar el Nadal per nosaltres és com un cultiu idíl·lic de conflictes familiars, aquells dinars amb la família que potser no has vist, i sincerament ni t’has interessat en un any, aquells regals d’amic invisible que a més d’un li han causat un trauma i que també hem utilitzat com a revenja personal pels mils mails no respost del company/a de feina, aquell remordiment personal entre tu el sopar de la iaia i la bàscula, etc. Només amb això ja ens donaria per escriure no una entrada d’opinió sinó mil i una.
Podríem dir que és l’època de l’any en el qual un «se posee»i es deixa posseir per l’esperit nadalenc que a altres els interessa i molt que tinguis i que a tu a vegades també et ve.
Per què algú s’imagina fer règim per Nadal o no comprar regals i esperar a les rebaixes o només trobar-te per dinar o sopar amb aquells que realment vols i no amb els que «toca»? Oi que es fa difícil i per què?, si realment al Nadal el fet important no és el que menges sinó que ho comparteixes amb qui vols, o si l’endemà les coses són molt més econòmiques o si celebrar el Nadalés compartir amb els que estimes. Hi ha un motiu i és que és l’època de l’any on més ens deixem portar pels nostres judicis o prejudicis, o sigui pel que diran, pel que em diré si decideixo fer allò , si si senyors/es no és l’esperit de Nadal que ens posseeix som nosaltres mateixos que ens excusem en l’esperit però aquest esperit no és altra cosa que els nostres judicis parlant en veu alta, de fet és una de les èpoques on més criden i ull que quan parlen fort fan pupa!!!
Deixant de banda el més rutinari, des d’ADIC hi ha una cosa d’aquestes dates que ens apassiona…
Aquesta cosa són els Reis Mags, Pare Noel o Tió diguem-li com vulgueu. Penseu un moment, coneixeu alguna sola cosa en la qual tota la humanitat, que es diu aviat, estigui d’acord en mantenir el secret d’una mentida com aquesta. Gràcies a la nostra feina sabem el difícil que és arribar a un acord potser per això m’emociona més.
Moltes vegades pensem perquè no tenim la mateixa capacitat en altres moments? La motivació de veure un nen il·lusionat quan parlar amb el patge o quan escriula carta o el ve que va tenir allà algú amb els que pots comptar per als que els nens mengin o recullin la seva habitació ( que si, que reconeixem que aquesta partés molt cruel i que no estem d’acord en utilitzar-la però qui no l’ha utilitzaten algun moment de desesperació?).
Senyors, senyores des d’aquí només desitja que l’esperit de la bona mentida dels Reis Mags, en el nostre cas, us posseeixi durant tot l’any.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *